La Fundació és una ONG no confessional que neix a finals de 1992. Però té el seu origen en una petita comunitat catòlica, que existia feia ja 24 anys a la finca de s’Olivar, a la bonica vall mallorquina d’Estellencs, de manera que la Fundació hereta diverses característiques d’aquesta. Podem citar algunes d’elles: 1. La centralitat de la contemplació i la pregària en la vida de cada dia: centralitat que després d’un quart de segle deixa evidentment una empremta. 2. La pertinença al moviment de la no-violència: pretenem formar part de la tercera generació d’aquest moviment que van iniciar “somiadors” com Gandhi i Luther King, i van continuar, en una segona generació, Vinoba i Lança del Vasto, entre d’altres. Va ser precisament aquest darrer, el deixeble europeu de Gandhi, el qui, fa gairebé tres dècades, ens va obrir el camí de la no-violència a alguns de nosaltres i a alguns dels nostres amics, entre els quals s’hi troba, per exemple, el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel. 3. La solidaritat amb els més desheretats: els quatre anys durant els quals alguns de nosaltres, molt abans de la constitució de la Fundació, vam viure amb els indígenes quítxues als Andes, van ser una de les concrecions d’aquesta solidaritat. 4. L’estimació profunda a tot el que existeix i el respecte reverent a la germana-mare terra: no és casual el fet d’haver escollit l’interior de la Serra de Tramuntana com la pròpia llar des de fa gairebé tres dècades.

A finals de 1992, commoguts profundament per situacions tan extremes com la que en aquells moments es vivia a Somàlia i per la vergonyosa passivitat de la comunitat internacional, vam prendre la decisió de constituir una Fundació amb l’objectiu d’ajudar, encara que sigui en la petita mesura de les nostres possibilitats, a pal·liar tant patiment i intentar erradicar-ne les causes profundes. Es tracta d’una organització marcada en el que és espiritual per un fort anhel ecumènic i en el que és social i polític per la convicció que és necessari i urgent que tots unim esforços davant la magnitud i gravetat d’aquestes tragèdies.

A les portes del tercer mil·lenni, l’ésser humà està conquerint l’espai i pot conèixer a l’instant el que succeeix en qualsevol punt del nostre petit planeta. I tanmateix, en una ostentació d’inconsciència, som capaços de conviure amb l’immens dolor de masses ingents de germans nostres, víctimes de la violència, de la malaltia i de la fam. I som capaços també de fer mal irreversiblement al nostre preciós planeta. Alguna cosa falla en la nostra espècie. Conscients que no hi ha temps per perdre en l’intent de canviar el curs d’aquests esdeveniments i que tots podem fer alguna cosa més, per petita que sigui la nostre aportació, vam decidir constituir la Fundació.

Actualment està formada per un grup més ampli d’amics als quals cada vegada ens resulta més intolerable tant dolor absurd com existeix al nostre món, tanta violència dels poderosos cap als més indefensos, tanta injustícia institucionalitzada, tanta insolidaritat cap als pobles menys afortunats materialment i cap a tants exclosos en la nostra societat benestant, tanta crueltat cap als animals, tanta destrucció mediambiental. Sabem que, tanmateix, és possible un món millor, que la misericòrdia i la veritat són més poderoses que l’odi i la mentida, que el temps sempre fa justícia, que els poderosos d’aquest món són vulnerables, que moltes utopies s’han realitzat al llarg de la història, que res ni ningú està irremeiablement perdut, que en qualsevol moment ens pot sorprendre el miracle d’una reconciliació que ja no crèiem possible. Per això hem pres la decisió de dedicar els esforços a aquesta tasca malgrat la nostra petitesa i fins i tot les nostres pròpies limitacions i contradiccions.

Horacio Guarany – Si se calla el cantor