2. Davant la complexitat de la realitat

Però arribats a aquest punt sorgeix la inevitable qüestió: Què podem fer en concret davant tant sofriment? Si som capaços d’enfrontar-nos a la complexitat de la realitat sense refugiar-nos en fàcils simplificacions i reduccionismes, les qüestions s’encadenen una darrera l’altra: ¿hem d’atendre l’ésser humà concret que necessita ser ajudat sense demora o cal intentar lluitar contra les causes últimes de la pobresa, la injustícia o la violència? I en l’àmbit d’aquestes causes últimes, són més decisives les estructures politicoeconòmiques perverses o la insensibilitat, ambició o afany de poder dels qui estan a la cúpula d’aquests sistemes alienants?

Quins són els límits de la necessària ajuda econòmica i tecnològica als pobles en vies de desenvolupament, pobles que sovint posseeixen, malgrat la seva pobresa, una sorprenent alegria de viure, tan absent en la nostra consumista societat desenvolupada? Com avançar pel camí de la prevenció dels conflictes, dedicant més recursos a aquesta tasca, sense deixar de posar remei a les conseqüències que ja no hem sabut o pogut evitar? Com frenar i reconduir la creixent desigualtat entre països rics i pobres i evitar els terribles genocidis que se succeeixen més enllà de les nostres fronteres, sense evadir-nos de la nostra més immediata realitat social en què sempre hi ha mancances? Com articular totes aquestes tasques socials amb la protecció de la germana-mare terra, que en aquest moment crític necessita ser preservada i cuidada pels éssers humans, i de la qual al mateix temps en depenem totalment? Com ser portadors d’esperança en els inferns de la tortura i la crueltat més inhumana? Com i on cimentar la nostra pròpia vida perquè totes aquestes situacions, en què pretenem influir, no ens destrueixin a nosaltres mateixos? Com integrar tots aquests oposats? Com ser eficaços sense caure en la tirania del que és “útil”, que redueix la solidaritat a resultats mesurables? Com compartir la sort d’aquells als quals no podem ajudar perquè ens ho impedeixen les armes empunyades, o almenys interessadament tolerades, per aquells que decideixen quins pobles caben o sobren en el nou ordre internacional? Com evitar que la necessària especialització fragmenti la imprescindible percepció global de la realitat?