Hem volgut encapçalar aquest web amb el lema de la Fundació i amb unes precioses paraules de Mahatma Gandhi a manera de glossa:

«Em sento germà de tots i, per ser feliç, tinc necessitat de veure feliç el més petit de tots els meus semblants. La meva vida és un treball sense descans, realitzat amb alegria. Ja que no vull preocupar-me del demà, em sento lliure com l’aire».

«El món no es troba fonamentat sobre la força de les armes, sinó sobre la força de la veritat i de l’amor. Així com hi ha una força d’unió en la matèria, així també n’hi ha una entre els éssers vius, i aquesta força és l’amor. Les armes de la veritat i de l’amor són invencibles».

«Crec en la unitat essencial de la persona humana amb tot el que viu. Per tant, si una sola persona fa un pas endavant a la vida, tota la humanitat se’n beneficia. Hem de complir el nostre deure i deixar en mans de Déu tota altra cosa. La pregària ha salvat la meva vida».

El nom de la Fundació prové del lloc en què aquesta té la seva seu, la finca de s’Olivar al poble d’Estellencs (Estel brillant, o Lloc o Vall d’estels). L’olivera, al bec del colom de Noè o plantat a l’Acròpolis per Atenea, la deessa de la saviesa, ha estat, des dels orígens de la cultura mediterrània, al·legoria de la pau mundial. Símbol també d’eternitat, per la seva longevitat. De fecunditat, perquè des de la seva austera adaptació a l’entorn alimenta, sana i il·lumina els humans. De victòria, de manera que a Grècia els atletes olímpics i els ciutadans il·lustres eren coronats amb ella. I, per als cristians, Crist (que significa «l’ungit» amb oli) va ser aclamat un diumenge amb rams d’olivera. Pregava habitualment en un hort d’oliveres, a la vall de la riera Cedró, amb el cel estrellat per únic sostre. I, finalment, a l’hort de les oliveres de Josep d’Arimatea va ser sepultat el capvespre d’un divendres i va ressuscitar la matinada del diumenge de Pasqua.

Volem concloure aquesta petita introducció expressant també el nostre més sincer agraïment a tots aquells que estan fent possible aquest projecte.

Estellencs, juny de 1998

Taizé – Surrexit Christus
Taizé – Adoramus te, o Christe